El camp del Vendrell

A vore com us ho explico, aquesta tarda me acostat al Vendrell (la puta lo lluny que està).
No feia gaire vent pel que m'han dit, però bufava; el dia ha estat precios (17º a les 16:00).
Les catifes en bon estat, els carrers amb alguna clapa d'herba seca però correctes, els greens un pelet lents, una mica irregulars però bastant nobles, les distancies que marquen a totes les sortides son a centre de green, el rough no es gaire complicat i els bunkers tret d'alguna excepció (forat 14, on te pinta de pista de petanca), son de sorra fina i blanca. Fins aqui l'estat del camp. M'agradat molt.
Per menjar alguna cosa abans de jugar, en el mateix camp tenen un *gran bar, (hauriem de trucar si us sembla per reservar).
I en quant al joc, tenin en compte que no m'agrada jugar sol i que com anava sol, tots els partits del davant hem deixaven passar (be, tots no, tan sols dos) i ja sabeu que passa quan et deixen passar doncs, el + 10 que he fet no sembla tan mal resultat, al menys a mi,i si ademes pensem que es la primera vegada que el jugaba.
Be capi ja saps el que hi ha.

*hem refereixo al tamany

Tranqui Tiger, que dissabte segur que "te sales", confia en el Capi, ell sap el que es fa (o no), així que el camp esta bé, no?, el meu "cuñaooooooooo" i partner dissabte vinent m'explicava que el camp era "desagraït de collons" (paraules textuals d'en Villatoro), pero com que conec el seu criteri...

Ja, ja, ja.

Fins dissabte companys.